Estem de tornada,
Des de l’última
entrada, hem viscut quatre dies molt i molt intensos: guagues, companys,
companyes, platja, riu i una mica de pluja.
Però abans de
marxar a l’esperat “campamento”, el Dr. Flete ens va convidar a sopar. Havíem
quedat a les 18.00 h i després d’esperar, esperar i esperar, es va presentar un
xofer de nom Abraham en un cotxe amb aire acondicionat (per fi una mica de
fresqueta). El nostre nou xofer ens va passejar per tot Santo Domingo, i ens va
portar fins a una paradeta on van menjar un “Chimi” acompanyats finalment pel
Dr. Flete. Amb ell, vam parlar de costums i tradicions dominicanes i ens va
explicar vàries curiositats de les parelles del país.
Després del sopar,
vam anar a dormir. L’endemà ens esperaven tres dies de Campaments, el viaje de
Inmersión. Ens vam llevar, vam fer la maleta (vam posar quatre coses
prescindibles com el banyador, tovallola, i una altra muda) i vam pujar en dues
guagues. Sis hores més tard, i seguint el ritme dominicà, i després d’un viatge
sense aire acondicionat, escoltant timbals i guitarres, cançons i bon ambient,
vam arribar a playa Rincón! I quina platja!
Un cop allà, vam
muntar les casitas de campaña (les nostres tendes de campanya), la cuina i ens
vam banyar al riu. I també quin riu! Ens vam banyar a un manglar, aigua
cristal·lina, crancs, palmeres, entre d’altres. I sobretot, aigua molt freda.
Tot i així, érem nosaltres els que ens banyàvem al riu, els dominicans no s’hi
banyaven, “el agua estaba muy fría”. Tot el contrari que la platja, que l’aigua
era calenta i allà sí que s’hi banyava tothom.
Després de la
nostra expedició al riu i a veure tot el que hi havia allà i el que la natura
ens proporcionava, ens vam reunir i vam fer una assemblea. En Rafael, el Felo
ens vam compartir per ells el que era el campaments i les expectatives que
tenien d’aquest XXV Campamento. Havíem de conviure amb la natura i amb els
altres participants durant tres dies, i això es va notar.
A la nit, vam fer
una fogata. I allà es van ajuntar tots els joves, els de Haina, els de Palavé i
tothom. Vam cantar, ballar, però el més important és que tot es feia en
comunitat. Allà no hi havia diferencies de lloc, sinó que la cançó, el caliu de
la platja, i l’ambient ens van unir. No hi va haver barreres.
Al matí, ben d’hora
ben d’hora vam poder gaudir d’un gran paisatge. A les sis del matí la gent
estava en moviment, a la platja, al riu o simplement conversant amb el veí de
la casita del costat que també s’havia llevat. L’ambient de comunitat tornava a
regnar. Al llarg del matí, l’ambient va ser distés, els joves es van banyar al
riu o a la platja, feien partides de volei (a les quals, ens vam sumar
nosaltres), o partides interminables de dominó. Bàsicament, aquí és l’esport
nacional, qui ho diria! Cap de nosaltres pot arribar a comptar com ho fan ells.
Ens falta la pràctica que ells tenen.
A la tarda, però,
era el nostre torn i el joc que portàvem pensat va sortir a la llum. Els joves
es van motivar, van córrer, van riure i van participar i això era el més
important. Les barreres tornaven a aparèixer però desprès de poder compartir
amb ells el joc van tornar a desaparèixer ràpidament i vam poder gaudir molt
d’aquesta tarda. Un cop finalitzat el joc i la posada en comú us deixem la
frase que tots junts vam poder construir: “Aprendimos a nadar como peces,
aprendimos a volar como pájaros però no aprendimos el sencillo arte de vivir
como hermanos“; una frase de Martin Luther King la qual ens va ajudar a poder
reflexionar sobre la comunitat i els
drets humans de les persones.
Després de gaudir
d’un gran sopar (uns espaguetis amb un salami molt domanicano), vam començar a
cantar, tocar i ballar; i d’una manera espontània el “coro” que es va formar
era quasi de tot el campament. Hi havia cançons de tots el temps, i els més
joves aprenien dels grans i aquests amb una energia inesgotable ensenyaven les
més modernes. A una hora prudent i perquè tothom pogués gaudir dels seus espais,
el “coro” es va desplaçar a un lloc bucòlic: la foguera. Càntics, i més
càntics, pluja que no va aturar els peus que ballaven. Per acabar de
rematar-ho, un bon bany al riu abans d’anar a dormir per refrescar-nos. I feia
fred, increïble a República Dominicana!
L’endemà, i l’últim
dia del campament, ens vam llevar també d’hora, i per no perdre tradició, ens
vam banyar al riu abans d’esmorzar. El matí va ser intens, vam plegar les
tendes, vam jugar (els joves tornaven a estar molt motivats), i ens vam tornar
a banyar! L’aigua del riu no es podia desaprofitar. Tot i així, no va faltar la
batuda final de recollida de brossa del Campament, som un Campament Ecològic! I
un cop tot carregat a les guagues, vam fer el camí de tornada, però aquest cop
va ser una mica més llarg. I com que estem cansats del viatge i d’aquests tres
grans dies de campaments, ho deixem aquí per avui!
P.D: m’acabo de donar
que no juguem al pitchi, però si al bèisbol!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada