Àmbit d'Educació per al Desenvolupament: Pintarte la cara color esperanza

By: Unknown on dijous, d’agost 25, 2016

Bon dia família!

Sabem que ja fa uns quants dies que no escrivíem pel blog però realment no hem parat quiets. Ara ens hem fet un foradet per poder explicar-vos com continua el viatge. Després d’una setmana molt encarada en la conscienciació per cuidar el nostre planeta la dinàmica per aquí ha donat molts tombs.

DISSABTE. Cap de setmana encarat en visitar i descobrir algunes parts del país. Dissabte per la tarda vam anar a Santo Domingo, a la capital. Vam visitar la zona Colonial. Zona propera al passeig marítim o com diuen aquí el “Malecón”. Escultures de Colón, la catedral, antigues cases colonials. Impressiona les diferents visions que tenen la mateixa gent que viu aquí. Alguns adoren la figura de Colón, consideren que la seva arribada a llatinoamérica va ajudar a la evolució i desenvolupament del país. Van portar la cultura europea que els constitueix i els sustenta actualment. Altres veuen la colonització com la exterminació d’una cultura, d’un poble, la imposició d’una manera de fer i de viure. Per desgràcia creiem que són pocs els que pensen així.

Ens sap greu la imatge distorsionada que tenen d’Europa. Però bé, ens va anar molt bé començar el cap de setmana així perquè dedicarem la resta de la setmana a treballar la identitat amb els joves del Colibrí. També un mausoleu, la tomba de “los tres padres de la patria”, un país molt patriòtic orgullós d’haver aconseguit la independència pel seu esforç, oblidant que van ser ajudats pel seu país veí, Haití, el qual menyspreen i inclús repudien.Per últim dos obeliscos manats fer per l’antic dictador Trujillo, pintats amb el retrat de tres germanes que van plantar cara al dictador i símbol de la resistència. Aquí es celebra el dia que van matar a Trujillo amb una gran festa. El país recorda i sap que la dictadura no és bona per cap país. Diferent al nostre país.

Colonitzadors, independències, dictadors. La història pot ser vista de moltes maneres i d’opinions n’hi ha moltes. Passa allà i passa aquí.

DIUMENGE. Marxem a Punta Salina, l’antítesi de Samaná. D’un cap de setmana a l’altre passem d’un ambient tropical, verd, palmeres, platges paradisíaques a un ambient totalment àrid i sec. Anem amb joves de Palavé i de Haina. Ens imaginàvem un ambient desèrtic amb moltes dunes i molta calor. No va ser així del tot, hi havia vegetació, però molt diferent, i molta brisa que ho va fer tot més lleuger. Vam visitar unes salines on un treballador ens va explicar molt amablement com funcionaven. Dinar a la platja i una estona per banyar-nos. L’aigua molt salada, un ambient molt agradable i amb l’excusa els joves coneixen una mica més el seu país i se’l fan més seu.

De tornada s’espatlla la “jeepeta” on portàvem tot el menjar i els trastos. Els de la guagua ens esperem amb ells per veure si es pot solucionar. Tothom intenta posar de la seva part per arreglar-ho, cadascú dóna els pocs pesos que els hi queden, el amos de la tenda del davant on hem parat venen a ajudar-nos , a donar-nos solucions desinteressadament. El xofer de la guagua que havíem llogat ens deixa part dels diners que acabava de cobrar. Tothom s’ajuda aquí, vagis a on vagis sempre trobes una mà amiga que t’ajudi. El Rafael ens diu que la gent cada vegada és més individualista aquí i li fa por que es perdi “este trato de hermanos”. Potser és veritat. Però les comparacions són odioses i sabem que a Barcelona estem pitjor. Quina enveja més sana!! Això ho hem de portar al nostre entorn.

DILLUNS. Dia de descans, com sempre. Aquí la gent els dilluns entra treballar amb més pena que glòria i descansen a casa. Però avui no n’hi ha gaire, es respira tensió. Hi ha un problema al carrer Barahona, un dels carrers més problemàtics, pobres i a la vegada emblemàtics del batey. Està a només tres carrers d’on dormim. Crits entre veïns i “pleitos” (baralles) des de fa 3 dies. L’acumulació de brossa que hi ha a tot arreu ha fet que el poc clavegueram que queda estigui col·lapsat. Les cases s’inundaven cada vegada que plovia i per solucionar-ho una dona va construir un baden. Allà és costum llençar l’aigua que sobra al carrer.

Resultat? Una acumulació d’aigua bruta estancada que pot atraure a mosquits, malalties i conseqüentment morts. Vam convocar una assemblea amb els veïns per dilluns tarda per trobar solució. Parla el Rafael. La gent escolta. NO hi ha paraules buides. És un líder de masses, mou a les persones i arriba fins al cor de tots. Apel·la a la dignitat humana, a una vida millor per tothom basada en l’amor , la solidaritat i sobretot la fraternitat. Ell ens ho diu: “durante este mes ha habido algunos momentos en los que, con poca cosa, hemos construido el Reino de Dios, solo nos necesitamos unos a otros”. Ve l’ajuntament a escoltar els veïns. S’arriba a un consens. Es realitzarà un projecte amb pous de registre i canalitzacions que desviarà l’aigua. Però la solució no és aquesta, la solució passa per agafar consciència i gestionar millor els residus que els veïns generen. Tothom està d’acord. Una nova petita victòria.

DIMARTS. Seguim treballant la identitat amb els joves d’aquí. Pel matí venen uns joves de Herrera i compartim amb ells que fem cadascú. Ells sobretot treballen amb noies adolescents per prevenir i conscienciar a les noies dels perills que pot tenir un embaràs tan aviat. Se’ls veu il·lusionats i amb ganes de seguir endavant. Per la tarda anem a visitar tres “ingenios”. Palavé, Engombe i Nigua. Vam poder veure les runes de les colònies que hi havia de producció de canya de sucre. Antigues cases dels propietaris, una zona de forns restaurada, zones d’emmagatzematge. Acompanyats del Dario que ens anava explicant i donant pinzellades de com deuria ser allò. Finalment un espai de reflexió dedicat als joves per la introspecció personal i entendre que la nostre identitat i personalitat ve condicionada del passat que ens precedeix. Passat que ens ajuda a entendre’ns, estimar-nos i millorar.

Moment trist del dia. Tornem a Palavé i toca el moment d'acomiadar-nos. Hem preparat un sopar pel Xavi que demà a les 5 del matí ja anirà cap a l'aeroport. Vé molta gent, mig Palavé, grans i petits, joves de Haina. És la segona vegada que el Xavi vé aquí i tothom se l'estima. Es nota en l'ambient. El sopar comença tranquil i en silenci, però acaba amb una festa. El Xavi marxa abans però torna amb la maleta ben plena, carregada d'aventures, esperiències i sobretot molt d'amor. Gràcies per haver-nos guiat durant aquests dies. Et trobem a faltar!!

DIMECRES. Imprevist a primera hora del matí. El Rafael ens diu que s’apropa una tempesta tropical, si arriba el carrer de la Barahona s’inundarà. Toca fer una solució temporal i improvisada al moment. Amb uns tubs de drenatge desviarem l’aigua a una canalització que hi ha al carrer del costat. Anem a avisar als veïns, tothom es volca. Agafem un pot en comú que tenen i anem a comprar, tots els veïns comencen a picar el terra i a treure sorra. Comença a ploure però la gent segueix. S’acaba, funciona. Una nova victòria dels veïns que han treballat junts pel bé comú. L’amor triomfa de nou.

Preparem la fira de la identitat que es realitzarà l’endemà. Portem dies preparant les diferents casetes però falten acabar preparatius. Pensa dinàmiques, tallers i activitats pels joves. L’objectiu? El que ha anat ressonant durant aquests dies. Mostrar als joves d’on venen, la barreja de cultures, la espanyola, la africana i la taina. Una barreja cultural que amb la història que acompanya aquest país conforma la societat on viuen i a la vegada els formen a ells mateixos. Toca la culminació del que aquests dies hem vist i em anat intuint. Comença un nou viatge per aquest joves. Un viatge per veure qui som, d’on venim i cap a on anem.

P.D: sembla que el Marc encara no acaba d’entendre als joves d’aquí, i menys al pobre Camilo.