Benvinguts a Palavé!!!!!! 2016

By: Unknown on diumenge, d’agost 07, 2016

Hola família!! Ja som aquí, ja hem arribat!

Després d’un llarg viatge amb un retràs de 3 hores a Miami inclòs (Miami NO nos lo confirmo) ja ens anem instal·lant i adaptant-nos.

Quatre de la matinada hora local, 5 joves de Palavé ens esperen des de fa 3 hores a l’aeroport amb la guagua preparada per anar al Colibrí. Avançant per la dreta, l’esquerra, pel mig i pitant a tothom que anés més lent, el xofer ens va oferir un viatge més divertit que pujar al Dragon Khan. Cinc de la matinada arribem al Colibrí, utilitzem qualsevol habilitat constructiva que el Lego ens va donar per muntar la gran tela d’Aranya. Després de 1 hora i mitja vam aconseguir crear aquesta meravella.

L’endemà, després d’aixecar-nos mig morts i destrossats va arribar el moment de la descoberta de l’entorn. El patí de l’escola plena de nens, semblen tímids. Els hi preguntes dues cosetes i ja veus que no paren de moure’s i que frisen per jugar amb tu. “Como tu te llamas?” Un calor sufocant, la roba s’enganxa. Primer esmorzar a mans del gran xef Gil. Serà el nostre heroi en els pròxims 30 dies que ens regalarà uns quilets de més. Coneixem al Rafael, el jefe jefazo d’aquesta gran comunitat. Quan ell parla el món s’atura, tothom escolta, es respira amor, tendresa i respecte. Tenim una assemblea amb la resta de joves i d’altres més grans que no sabem qui són però tothom els escolta. Carlos del carril, Juan Enrique i no oblidar-se del Felo el segon de abordo amb tanta experiència i empenta com el Rafael.

Seguim amb la descoberta de l’entorn. Dues expedicions en dos dies diferents. Dues zones diferents del batey que visitar. Contrastos, un darrere de l’altre. Casa de xapa i fusta, no s’aguanta de peu. Dins hi ha un home jugant al solitari amb el seu mòbil. Al costat una casa perfectament cimentada, el carrer ple de bassals, gallines donant voltes i gossos estirats buscant el fred del terra. Quatre ancians jugant al dominó en el jardí de casa seva, se’ns creua un nen de 12 anys amb la seva moto. El terra està MOLT brut, no es veuen contenidors de brossa, ells vesteixen molt presumits i trepitgen bassals amb les seves noves Nike Air Max. 

 

 Estan construint la nova escola. Estan en plena reforma de la legislació educativa al país. Abans d’acabar l’any els nens aniran a l’escola de 8.00  16.00. Ells diuen que estan contents, menys temps sols a casa significa menys delinqüència infantil. Esperem que sigui així. Una professora d’allà ens diu que “si si, habra que acostumbrarse, poco a poco”. Aquí tot va a un ritme diferent, tot es més pausat. Com diria el Juan Enrique “ustedes concentran sus vacaciones en un mes, aquí siempre estamos de vacaciones, todos los dies són iguales”.

Dues nits més tard d’haver arribat celebrem l’apertura del XXVavo campamento ecológico-cultural. “Cuántos són??? VEINTISINCO!!!!” Com dèiem, un altre ritme. Nosaltres ho hauríem fet abans. Una gran festa. Nosaltres la cançó de la felicitat. Ells Palo, gaga, merengue, bachata. Ritme en la sang, cames i braços. Intentem seguir-los i ells es riuen “de momento no tienes ritmo però espero que lo descubras”.

I així encararem la nova setmana. En la cerca d’aquest ritmo dominicano que desprèn tanta alegria i positivisme.

P.D: Increïble com pot passar d’un sol espatarrant a una pluja brutal en 1 minut. A nosaltres ja ens va bé, poder-se refrescar és més que un luxe. I sinó, pregunteu-li al Xavi.

Eli, Jordi, Laura, Marc, Maria i Xavi.