A Nicaragua estem
vius!
Després de molts dies
sense escriure, tornem a estar per aquí... i és que hem estat molt entretinguts
durant aquestes setmanes. Ja ens trobem ben immersos en el dia a dia del
projecte amb tots els nens, nenes i educadores i a la nostra rutina tenim ben
bé poc temps lliure. I, que el temps ha passat tan ràpid, que amb un tancar i
obrir d’ulls ja hem passat la meitat de la nostra experiència.
I no només
treballem en les etapes... sinó que aquest cap de setmana arriben un dels dies
més esperats per tots els chavalos del projecte: el campamento! I ja tenim
molta feina feta, però encara estem ultimant detalls perquè sigui una
experiència ben enriquidora tan per ells i elles com per nosaltres. Perquè
aquest cap de setmana arriben a NATRAS els superherois per viure aventures amb
els més petits, i un científic que ha alterat l’espai-temps per veure als més
grans del projecte. Quién saaaaaaabe què ens tocarà viure!
Però no us penseu
que tots els caps de setmana ens quedem per aquí, perquè Nicaragua té molts
racons preciosos per descobrir. Com l’illa d’Ometepe que es troba al mig del
llac de Cocibolca, on vam passar divendres, dissabte i diumenge passats. Un cap
de setmana de força relax on vam poder descansar ben merescudament després
d’una setmana força intensa. A Ometepe vam visitar la reserva natural de Charco
Verde i ens vam banyar en les aigües volcàniques de Ojo de Agua. Ah! I des de
que hem tornat, estem anant a fer tortillas a casa de Doña Julia, una senyora
que ens acull cada matí per ensenyar-nos el seu ofici. Ja tenim força pràctica!
Realment la
realitat nicaragüenca no deixa de sorprendre’ns (i que no ho faci mai...!).
L’amabilitat de les persones, el somriures dels desconeguts pel carrer,
l’esperit de lluita de les mamas... diumenge vam estar a la missa del barri de
Batahola i la comunitat ens va acollir molt bé per fer-nos ben partícips d’una
celebració ben bonica i alegre.
De moment això és
tot. Seguim amb les mans obertes i treballant en tot allò que se’ns proposa amb
molta alegria i tota l’energia que tenim. Seguirem escrivint quan la connexió
ens ho permeti (que no és gaire...).
Abraçadeeeeetes! J
PS: La Yoli va
rebentar el marcador del niCagòmetre en un sol dia, i vam decidir tancar
marcador.
Richar, Yola,
Jema, Nachete i AnnaMari
ja tenim ganes de saber com va anar el tan esperat campamento...!!
ResponEliminauna abraçada i que acabeu de gaudir els últims dies!