DESPRÉS D'UNS DIES MOLT INTENSOS...L'AVENTURA CONTINUA

By: Unknown on dijous, d’agost 11, 2016

Hola família!!

Avui just fa una setmana que vam arribar. “Tenemos una semana aquí en el Colibrí”.

L’endemà després de l’acte inaugural, diumenge, teníem previst anar al riu amb els joves a  banyar-nos. Els dies anteriors va ploure molt “hubieron muchos aguaceros” i el riu estava molt crescut. Molt perillós ficar-s’hi. Així doncs, el Bebé amb la supervisió del Rafael (sí sí, el jefazo de tot) van decidir que si feia bon temps per la tarda aniríem a la platja.

Què qui és el Bebé? És aquest personatge d’aquí, coordinador dels joves de Palavé que els reuneix cada dimarts a la tarda durant l’any per fer coses. 21 anys. Reservat, graciós, observador i un gran conversador si l’estirés de la llengua. Dorm a la sala del nostre costat al Colibrí junt amb el Cristian (un altre jove que presentarem més endavant). Ens vigilen, ens cuiden i es preocupen que la nostre estància sigui la millor possible.

Com anava dient, vam acabar a la platja. Vam llogar una guagua o potser era mitja. Juan Enrique, Jose Enrique, Dorian, Vladimir, Bebé, Cristian, Laura, Maria, Eli, Marc, Xavi, Jordi i un xofer a dins. Cinturons desapareguts, porta oberta i en marxa. Platja de Najayo. Antiga platja privada del general (dictador) Trujillo. Plena de gent, molts bars, venedors ambulants, poca sorra, bones vistes i música alta. Ens quedem en un costat, massa carregada. Destaquem molt, la gent es banya amb roba, nosaltres banyador, pell diferent... som “blanco fàcil” (perdoneu pel xist). Un moment distés i de relax. Desconeguts ens demanen beguda, gel, gots, menjar. Els joves de Palavé els hi donen perquè aquí tot és de tots i no importa que no ens coneguem “aquí todos somos hermanos y por eso tú también eres mi hermano” em diu el Cristian. Que agradable que hi hagi gent que pensi així, què fàcil entendre ara com ens van rebre.

Dilluns, venen el Carlos de Carril, la Raisel i la Glennis, coordinadores dels joves de Haina. Reunió intensa pel matí, moltes hores, però avancem. Planifiquem les dues setmanes següents, que farem cada dia. Per fi tenim data pels dies de casal, dimecres ja començarem. Per la tarda reunió amb els joves de Palavé, avancem amb la preparació del casal, o no, no ho sabem. Són els que ens ajudaran a fer de monitors quan fem el casal. Acabem jugant amb ells perquè és el que els hi agrada. Perquè negar-ho, a nosaltres també.

Dimarts. Sembla que no fem res, però no parem, estem cansats. Un somriure d’orella a orella, estem feliços. Sí que fem, tenim petites missions a fer. Un objectiu: conscienciar els nens que hem de cuidar el nostre planeta. Hem de canviar els nostres hàbits. Serà difícil però s’ha d’intentar i sobretot començar. Hem de crear uns “zafacones” (unes escombraries) per acostumar els nens a llençar la brossa en un lloc concret. Ara està pel terra. Amb sort, estarà al carrer en bosses perquè ho agafi la “camioneta”. Pintarem un mural amb el cicle de l’aigua. Comencem la caseta del campamento. Resumirà aquest més d’agost i plasmarà la nostra feina. Per la tarda, taller de dansa. La Raisel de Haina ve a donar-ho tot i tots els joves venen encantats. Això sí que els hi agrada, tenen el ball a la sang. Ens defensem com podem, ens divertim tant com ells.

Dimecres. Pel matí seguim amb les nostres petites missions. Sempre hi ha reunions, aquesta per preparar el casal de la tarda. Tenim moltes ganes, diuen que vindran molts nens. Idees clares per part nostre, reunió llarga i una mica densa, un clar enfront cultural però ens en sortim entre tots. Per la tarda, apareixen molts nens, dos grups, de 3 a 5 anys i de 6 anys. Se’ns solapa amb una formació d’animació que donarem a joves de Haina. Ens dividim. El casal amb MOLTS nens, només una hora però molt intensa. Tenen molta energia i poca atenció, és difícil però els joves d’aquí ens ajuden molt. La formació amb els de Haina genial. Molt atents i amb ganes d’aprendre. S’agraeix molt. Un altre taller de dansa. Avui toca aprendre merengue. El ritme és més tranquil  o com a mínim ho sembla.

Dijous. Segueixen les petites missions, massa calor per fer res però seguim allà. Toca molta planificació. Demà començarà l’activitat estrella. “Nos vamos de viaje de inmersión, a Samaná!”. Fins ara estàvem pendents de la pluja sinó tocava plan B. Sembla que plourà, però no tant, això ja no hi ha qui ho pari. Tres dies, platja paradisíaca, coordinadors, jefazos, gent que sempre hi ha estat i estarà, joves de Haina, el Carril, Palavé i nosaltres.  Quatre hores de viatge per endavant amb dues guagues amb 60-70 persones. Es respiren nervis, ganes, emocions i dubtes. Cada jove ha de pagar 500 pesos per venir, 12 € aprox. Preguntes i alguns encara no els tenen però com diria l’Alvaro: “Hoy los consigo como sea, mi hermano me ayudará, quiero venir como sea.” Esperem que així sigui.

“¿Y tú te vienes de campamentos? Claaaro, yo no me lo pieldo por nada del mundo”

P.D: Ens ho estem passant MOLT BÉ a RD y lo sabés!!!