Ja tornem a ser aquí!

Dilluns vam assistir a la reunió de comunitat de Valle Dulce, amb la Vanessa, la Jenny, la Saddy, l'Anabel i altres treballadores dels projectes de les CEB. Vam fer una petita pregària i després vam cuinar "buñuelos de yuca" en germanor, estaven boníssims!
D'una manera molt comunitària vam començar una setmana que hem dedicat força a conèixer els altres projectes de les CEB.
Dimarts al matí vam anar a una de les "Ollas de Soya". Aquest projecte consisteix en uns menjadors per als infants d'entre 0 i 6 anys en perill de desnutrició. Els donen un refrigerio al matí a base de soja i algun complement. Concretament a la que vam anar, la de San Rafael, també consta d'escola bressol. A part d'explicar-nos el projecte, dues nenes ben entusiasmades ens van fer una gran rebuda amb poemes i cançons que havien après a l'escola. Us en deixem un fragment:
La princesa está triste... ¿Qué tendrá la princesa?
Los suspiros se escapan de su boca de fresa,
que ha perdido la risa, que ha perdido el color.
Sonatina, Rubén Darío

Dimecres al matí vam fer una visita a la Escuela Técnica on fan cursos de reposteria, costura, bellesa i perruqueria i computació. Els donen una formació integral als adolescents i joves per a donar-los una oportunitat per a tenir una vida més digna amb formació. Alguns dels joves que hi assisteixen vénen de Natras o els altres projectes, i d'altres hi van becats.
A la nit vam anar a Samaritanas, l'últim projecte que ens quedava per veure. Samaritanas treballa amb dones i adolescents que estan en situació d'explotació sexual. Els fan tallers de formació i salut, els informen sobre aspectes legals i les acompanyen a les visites mèdiques que necessitin. També treballen amb els fills d'aquestes dones, amb els que fan activitats lúdiques i formatives. Entre les activitats del projecte hi ha la que anomenen "Focos", que consisteix en una sortida nocturna a dos carrers de Managua per a fer un acompanyament a les dones mentre treballen. La Leire i l'Anna V. van fer la ruta per la "Carretera de Masaya" a peu, i l'Albert i l'Anna M. van fer la "Carretera del Norte" en camioneta, perquè és més perillosa. La feina de carrer és part del seguiment que es fa des del projecte i es concreta en poder donar suport xerrant una estona amb elles així com repartint-los preservatius. (Mentrestant, la Lucía estava a casa fent-nos el sopar!! =P)
Tot i amb aquesta alta activitat, però, no hem deixat d'estar treballant amb els nens i nenes de Natras, que són tan intensos com encantadors, fent diverses activitats i ajudant en tot el que podem. Hem descobert que la vida es veu molt millor enfilats dalt un arbre i que té més emoció si menges mangos verds amb sal.
Per si això no fos prou, ens hem llevat ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora (quan els carrers no estan ni posats) per anar a fer "tortillas" amb Doña Julia, una senyora encantadora que viu molt a la vora de casa nostra i sempre ens rep amb un somriure!
Per acabar la setmana demà es fa la "Feria del Buen Trato" al barri de Marvin Marín, just davant l'escola del Hospitalet (alguns ens sentirem com a casa... jeje). Hem preparat una sèrie d'activitats, danses i cançons per a fer amb els nens i nenes del projecte i tothom qui hi vulgui assistir.
Ja queden pocs dies i cada cop se'ns fa més difícil la idea que només queden set dies per tornar. Però encara ens queda un cap de setmana per a visitar l'illa d'Ometepe i tres dies per aprofitar al màxim amb els "chavalos i chavalas".
Diccionari:
- Cipote = nen
- Al tutu = portar a coll i be
- Tuco = troç
- Encachimbado = enfadat
- Troquear = pegar
- Aguja = manxa
- Perro = colega
- Goma = xiclet
- Goma = tenir ressaca
- Enturcado = enfadat
- Correrse = marxar corrent
- Bolo = borratxo
- Arrecha = enfadat
- Chancho = porc
- Paste = fregall de roba
- Culo rosado = pijo
- Candela = espelma
- Chama = feina
- Pofi = amic
- Amarrador = pinça


Hola noies i noi (no se si ell es el rei de l'harem o l'esclau .... per les fotos... tal vegada el segón?? :) ).
ResponEliminaUn plaer llegir les vostres notes.
Efectivament el temps passa volant, sembla mentida i ja van tres setmanes.
Felicitats per la feina feta i per la força que hi posseu.
Fins a la següent i fins aviat.
Xavier Vergara