¡Venivé, venivé...!

By: Lucía M on dimecres, d’agost 05, 2015

¡...Esto mola mucho más que Palavé!

Ja estem instaladíssims i posats de ple en la dinàmica del projecte. Sembla que cada cop més ens sabem els noms de tots els nens i nenes, i cadascun d’ells ja ens coneix a nosaltres. Ja estem entrant en el vocabulari nicaragüense ( veure diccionari a baix de tot) i estem integrats en la nivelación, les promotories, el refrigerio.. I juguem que dóna gust a landa-landa i altres, abans i després del projecte.

Hem conegut també els veïns de Valle Dulce, uns nens guapíssims: la Blanca, la Eunise, el José, la Jennifer, el Jowel, el Samuel i el Josué. La veritat és que els dies són ben intensos i acabem amb els peus plens de pols però amb el cor ple d’amor.

I després d’una primera setmana d’adaptació, dissabte passat vam rebre de ple la primera dosi de Managua a la baixada del santito.

És la celebració del patró de Managua, Santo Domingo de Guzmán, que baixa pels carrers de la ciutat en una espècie de processó plena de gent saltant i ballant, i pólvora, molta pólvora (hem descobert que això els encanta als nicas). Hi havia molta gent vestida amb els vestits típics d’aquí, gent vestida d’indígena i gent banyada en oli de motor, com a compliment d’una promesa que li havien fet al sant. Ens va sorprendre, especialment, no veure-hi cap turista ni un. La Vane, una de les educadores del projecte, ens va explicar que “a Managua, l’únic que xafen els turistes és l’aeroport”.

Aquella tarda, per fi, vam tenir la prova que és època de pluges i que l’aigua no és cap motiu per aturar cap celebració. Però sí per no tenir la roba estesa, perquè després fa molta pudor.

A la tarda vam agafar les motxilles i vam tenir la nostra primera experiència d’autobús nicaragüenc. No va respondre a les nostres expectatives, anàvem amples i no especialment ràpid... però ja tindríem ocasió de descobrir-ho.

El destí era Granada, una ciutat completament diferent al que havíem vist fins al moment. Els carrers eren rectes i les cases tenien un aspecte colonial. Hi havia força turistes i força negocis dedicats a la gent de fora. Vam dormir en una meravella d’alberg, on vam poder prendre un bany sota la llum de la lluna a la mitja nit.

L’endemà, diumenge, vam anar fins la laguna de Apoyo. L’Omar, educador del projecte o comandante de la tropa revolucionària, ens va portar en una zona plena d’hamaques amb una vista privilegiada, on vam dinar de barbacoa. També ens vam poder banyar a la laguna, que és un volcà inactiu ple d’aigua, súper bonic.

I després, va tocar l’esperada dosi d’autobús nicaragüenc. Que  no semblava que anés a parar a la nostra parada, va frenar en sec perquè pugéssim. No hi cabia ni una agulla, i va arrencar quan encara no érem tots a dalt. Vam plantar-nos a Managua en res, perquè anava pitant a tothom s’apartés del seu pas, al so del senyor de la porta que anava cridant “la UCA, la UCA, la UCA, la UCA...!”. Són autobusos interlocales. També coneguts com intermortales. Però ens van dir que aquí no hi havia accidents. Estem bé, tranquils.

I hem tornat a començar una setmana. Estem treballant a tope, perquè a més d’estar amb els chavalos, estem preparant un campamento que farem aquest cap de setmana amb tots els NATRAS.

El dilluns al matí vam tenir reunió d’equip, educadors  i voluntaris ( moooolt més llargues que les reunions d’esplai...unes 4 hores aproximadament). La reunió va començar cantant tots a capella la “Misa Campesina” i una estoneta de pregària i va acabar amb abraçades per tothom, per tal d’agafar forces per la setmana. Vam estar preparant el campamento, en el que es trobaran sis tribus nicaragüenses ( Chorotegas, Sutiabas, Mayagnas, Nahuals, Garífonas i Misquitos) amb un robot que vol emportar-se l’aigua i la vegetació. Té molt bona pinta! I els xavals pregunten cada dia quan serà, ben emocionat!  Ja us explicarem com va!

I ara de ple en la setmana, cadascú amb la seva etapa! Gaudint i aprenent!

Una altra notícia interessant: hem fet una compra decent i aquesta setmana no passarem tanta gana. Som una petita família de 10 persones (11 amb el pisonte que avui ha vingut a esmorzar amb nosaltres), i encara no tenim les mides preses del tot...

Diccionari

Venivé = vine aquí!

Chinelas = xancletes

Zancudos = els nostres millors amics, els mosquits

Lampasear = passar una espècie de fregona grossa, anomenada lampaso,  difícil de netejar, que sempre porta amb ella fanguet i pols.

Fregar = molestar

Chinear = posar-se algú a la falda.

May = colega, amic

Largo = lluny

Duro = fuerte

Suave = fluix, amb calma, suau ( es pot dir: al suave)

Ala grande = ostres

Apapuchear = buscar carinyo

Pupusear = anar a fer caca

Chapas = arracades

Tapudo = mentider

Chunche = qualsevol cosa quan no et surt el nom

Deacachimba = passar-ho súper bé

Lavar los trastes = netejar els plats

Chaparrito = baixet

Está bueno = está bé // no confondre amb “está rico” = está bueno 

P.S.: La següent entrada vindrà acompanyada de fotos dels nens i nenes, ja veureu que guapos que són! :D