Us escrivim l’última
entrada ja des de l’aeroport de Barajas, esperant per pujar a l’últim avió.
Aquests últims dies han estat molt intensos i plens d’emocions i gairebé no hem
tingut temps de res.
Divendres passat
vam fer la feria del Buen Trato al barri Marvin Marín, que és un dels barris on
viuen nens i nenes del projecte NATRAS.
Allà vam fer un seguit d’activitats, concursos i jocs per promoure el bon
tracte entre els chavalos i les famílies. A més també ens vam vacunar contra
el mal trato. També hi van participar altres projectes de les CEB com les nenes
de Casa Hogar i la Escuela Técnica. Van venir-hi molts NATRAS, però també molta
gent del barri. Hi havia gent que no parava de preguntar si hi havia cupo en
el proyecto. El món és
tan petit que ens vam trobar un jesuïta de la parròquia de Sant Ignasi de
Lleida!
El cap de setmana
vam viatjar a Ometepe amb la intenció de conèixer una mica l’illa i fer alguna
excursió als racons que amaga. Dissabte va ploure tot el dia i diumenge, que va
destapar-se el cel, la comissió platja va anar a banyar-se i la comissió excursió
van agafar les bicis i van començar a rodejar l’illa a cop de pedal. Abans,
però, vam anar a esmorzar com déu mana a l’hostal de doña María, que tenia un
mico que es deia Fidelio i que es va morir per menjar ñaña (caca) de gallina. A
mig matí el cel es va tornar a tapar en un tres i no res i vam haver de tornar
a l’hostal demanant ride.
Dilluns vam
tornar al projecte de forma normal i vam preparar el comiat dels nens i nenes,
que faríem dimecres. Dimarts vam tenir el segon autocuido, a una “”””””Finca””””””
de don Andrés, plena de pollets, pollastres i gallines, gossos salvatges i
molts nens amb ganes de jugar. Uns quants vam anar a fer una excursió (mortal)
molt bonica (però mortal) per la zona de Ticuantepe i l’Anna M. I la Laia es
van quedar amb els nens i van improvisar un esplai. Vam dinar una sopa de
pollastre i verdures amb gallines que havien matat aquell mateix matí.
Dimecres va
arribar el moment del comiat. Durant el matí vam fer l’avaluació amb tots els
educadors, en que vam valorar la nostra estada al projecte. Va ser molt positiu
i tots ens vam quedar amb molt bona sensació de la nostra implicació en el
projecte. Durant l’avaluació va arribar l’Héctor amb pinta de nàufrag i amb una
costella a mitges. Ens vam estar tot el migdia ultimant els detallets que
havíem preparat pels chavalos i chavalas: els vam preparar unes polseres per a
cadascun, repochetas per al refrigerio i
un vídeo amb les fotos que havíem fet durant el campamento.La tarda va ser fantàstica i meravellosa. Molts nens i nenes ens havien preparat balls de folklore i ens van fer un regalet fet per les mateixes etapes. Nosaltres també ens vam animar amb el folklore nicaragüense i vam ballar Palomita Guasiruca. Quan va acabar la tarda, després del refrigerio, va arribar el moment de dir-los adéu i vam plorar tots molt mentre marxaven els chavalos pel camí de NATRAS. També vam poder-nos anar a acomiadar de les nenes de Casa Hogar i els de Valle Dulce amb qui havíem jugat durant les tardes aquest mes.
A la nit vam fer
un sopar per tots els educadors del projecte i les seves famílies i Don Andrés,
per compartir l’última nit.
Després de dos
vols que se’ns han fet molt llargs, estem a Madrid tristos i contents alhora
per la gran experiència que hem viscut i que sempre portarem dins el cor.
“I al final del
camí em preguntaran:
- Has viscut? Has estimat?
I jo, sense dir res, obriré el
cor i serà vessant de noms.”
- Pere
Casàldiga
