Com la cançó que
escoltàvem el primer vespre que compartíem junts, acabem el Dia 1 de la nostra història.
Ahir, 26 hores després d’haver sortit per la porta de casa arribàvem al recinte
del projecte NATRAS.
Ens ha agradat
molt la ruta turística per Amèrica Llatina que ens havien preparat. Després d’una
visita fugaç a Madrid, la següent parada va ser Guatemala on un control
aeroportuari ens va aturar per traficar amb substàncies tòxiques de verí. Altrament
conegut com a Relec o repel·lent de mosquits.
Després vam fer
parada al Salvador, on la millor coordinadora del món (ho sentim Manel, però la
Lucía ens ha guanyat el cor) ens va regalar una llibreta per poder-hi guardar
tots els moments que viurem per Nicaragua.
A l’aeroport trobàvem la Vanesa i la Jenny, a les que per fi posàvem cara i
coneixíem la Neus, que també estarà amb nosaltres aquestes dies. Ens van dir
que no féssim cas a Managua de nit, que no té res a veure amb veure-ho de dia.
Res més lluny de la realitat.
Avui, quan tots
creiem que hauríem de treballar des del primer moment, ens hem trobat amb una
gran i agradable sorpresa. Des del projecte es tira endavant el dia d’autocuido,
el qual es dedica a conèixer-nos i compartir un dia amb els educadors i tots
els altres voluntaris amb els que compartirem l’experiència, i ha coincidit que
era avui.
Així que hem
agafat les motxilles i hem anat als banys termals de Tipitapa, al costat de
Managua, on hem passat un dia genial amb la Laia i la Neus, voluntàries catalanes;
el Guillermo, de Còrdova, i el Vicente, de Sevilla.
Abans, hem
conegut (per fi!) a Doña Julia, a qui li hem comprat les tortillas que ens hem
menjat per esmorzar.
Ara se’ns fa
tard, que hem d’anar a buscar a l’Hector! Seguirem al peu del canó!
Records als de
República Dominicana!
